NATXO SOLER, TARANTO

ERASMUS PLUS A TARANTO (ITÀLIA)

El meu nom és Natxo Soler i sóc professor de l´IES Montdúver de Xeraco, el passat mes d´octubre de 2019 vaig viatjar per a dur a terme un job shadowing a Taranto, una ciutat ubicada en la Puglia, al sud d´Itàlia. Una ciutat molt bonica I situada en un lloc privilegiat, destacaria que té un mar “mare piccolo” darrere d´ella, encara que la ciutat estava mal cuidada, amb molta contaminació i poc de manteniment en els seus carrers.

Es tractava d´un període d´observació  d´una setmana on anava a vore cm aplicava un company Italià les seues classes d´educació física en anglés a través de la metodologia CLIL, ja que el proper curs escolar, en la llei del plurilingüisme, he d´aplicar algunes de les meues classes en anglés.  També vaig apendre molts jocs i esports autòctons de Taranto, a banda, practicarem, kimball, tenis platja… els esports més practicats a aquella ciutat tan especial. A més a més, indirectament vaig poder aprofitar per vore com treballen en un país estranger a nivell de centre en general i dins de la meua matèria en concret.

Les sorpreses e impacte va ser molt gran com a continuació passe a detallar;

A nivell de centre;

• El alumnes estan per els corredors en tot moment, alguns mengen en el aula, i l´ús del mòbil dins del centre és habitual en els estudiants.
• No tenen un temps de descans, ni esplai ni temps per esmorzar, per això cadascú menja quan li va bé..
• Les classes són de dilluns a dissabte, els professor treballen 5 dies a la setmana, però lliuren un, indistintament de dilluns a dissabte.
• El director és una persona externa al centre, no està massa ben vist pel professorat, i més que centrar-se en tasques pedagògiques, ho feia a nivell de ordre i disciplina, encara que baix el meu punt de vista era mínim.
• Les aules en general eren molt menudes, posaven molts alumnes en un espai molt reduït.
• No havia sala de professors, sòls unes taquilles de dimensions molt reduïdes en el corredor.
• Havia conserges en cada racó del centre, uns 4 per planta (12), no se que feien allí, perquè cada vegada que passaven alumnes o professors estrangers com jo no deien res…

A nivell d´educació física;

• No havia res de material, sols uns 5 o 6 balons de voleibol i de bàsquet.
• En el pati havia molts alumnes, era molt difícil distingir alumnes que estaven en educació física o que estaven per allí pegant una volta, a banda, al haver 6 professors del departament la tasca de diferenciar-los es feia molt difícil.
• Les aules donaven al pati, i estaven obertes per la porta de darrere, així que havia molts alumnes de dins de les aules mirant que feien per el pati, interactuant alumnes de diferents grups a mitat classe.
• Els balons eren un perill ja que estaven molt prop de les aules i de les seues finestres.
• La metodologia CLIL s´intentava aplicar, encara que el nivell dels alumnes era molt baix.
• El currículum d´educació física si que es paregut a l´espanyol, encara que per falta de recursos, allí és impossibe durlo a terme.

En definitiva, la experiència fou molt positiva, principalment per determinar moltes coses, que podem millorar a les nostres i quines comparar-les per a valorar-les millor.

Cal destacar que la setmana que vaig estar vaig coincidir en altres projectes Erasmus plus, amb companys de Vigo i Alkmaar (Holanda). Dels projectes de estos companys també vaig poder aprendre molt, sobretot del k229 dels holandesos, ja que en el nostre centre anem a aplicar  un intercanvi en alumnes.

Natxo Soler Ortells.